La nova trilogia galàctica oferia a George Lucas i el seu equip l’oportunitat de crear tot un seguit de noves naus, robots, armes, mètodes de transport i eines de tota classe per a les tres noves pel.lícules. Però aquest procés s’enfrontava al repte de resoldre una contradicció: per una banda amb el pas del temps es disposava d’eines digitals per crear tots aquests elements tecnològics tal com es volgués, però per altra banda la nova tecnologia no havia de desmerèixer la de la trilogia clàssica, ja que l’acció d’aquells films se suposava que passava uns 30 anys després.
Els prototips originals dels androides de batalla estaven basats en l’estructura interna i l’esquelet d’un neimoidià adult.
Tots els droides de batalla anaven plegats en els seus MTT gràcies a un dispositiu que els permetia encongir-se per economitzar espai dins del vehicle.
Els droides de batalla tenen una programació força senzilla, veu mecanitzada. No tenen processadors de pensament. No experimenten por ni pietat, no poden ser covards i són immunes qualsevol suplica o suborn. Tenen poca capacitat de reacció i una punteria bastant penosa.
Els droidekas -o androides destructors- es poden plegar en forma de roda per ocupar menys espai quan són emmagatzemats i per poder desplaçar-se més ràpid. Roden a tota velocitat fins el punt d’atac i s’obren quan són ben a prop del seu objectiu per adoptar la modalitat de batalla. La posició en roda els permet oferir un blanc més reduït. El fet que sigui mòbil encara dificulta més impactar-los.
El seu disseny va ser creat a imatge i semblança dels colicoides, uns éssers membres d’un planeta molt allunyat del centre de la República, Colla IV.
Els caces androides usats per La Federació de Comerç Neimodiana són en realitat enormes droides sense pilot, ja que estan controlats des de la nau nodrissa, dissenyats a partir de la bèstia coneguda com hawk-bat. Poden treballar com maquines de guerra voladores tant en atmosferes planetàries com en l’espai més profund.
Els caces androides tenen tres modalitats: mode de vol, mode de combat on les ales s’obren per mostrar 4 canons làser i el mode de droide, on les seves ales es transformen en potes i la seva cabina en el cap.
Dissenyat i construït pel taller de blindatge Baktoide, l’AAT compte amb un mortífer arsenal que consta d’un canó blaster pesat (arma principal), 6 llançadores de bombes d’energia (armes secundaries) i 4 canons làser (armes terciàries). Està tripulat per un piloto, dos artillers pels canons laterals, i un oficial pel canó principal. Sovint són els vehicles dels comandants de l’exèrcit degut al seu blindatge.
Els MTT recullen al seu interior a l’exèrcit droide a bord dels creuers-carguers de la Federació. Els emmagatzemen, plegats al seu interior i una com aterren, els MTT porten a les tropes al punt d’atac i els despleguen, cobrint-los amb els seus canons.
MTT porten una tripulació de cinc androides, dos pilots i tres operadors que maniobren l’engranatge on estan enganxats els droides de batalla. Poden contenir fins a 112 androides de batalla.
Són lleugers vehicles voladors que transporten a un solo droide de batalla a altes velocitats ja sigui en missions de reconeixement o per eliminar certs blancs mòbils amb el seu canó blaster doble.
Es tracta d’un destructor modificat, amb sistemes de defensa passiva com el seu blindatge o els deflectors i activa amb canons làser anti-caces. Opera com un portanaus. El seus armament pesat han estat sacrificat per convertir-lo en un centre logístic que controli i coordini les accions dels robots de combat de tot tipus que actuen sota les seves ordres. És el centre nerviós i el cervell de l’exèrcit droide de la Federació de Comerç. El problema principal és que la seva destrucció inhabilitat tot l’exèrcit de droides.
Vehicle de Darth Maul amb el que es desplaça a gran velocitat. No té armes, Darth Maul ja té prou amb la seva espasa Làser doble, la qual desembeina per llançar-se des de l’Speeder a gran velocitat i prendre desprevinguda a la seva víctima.
Quan la Reina Amidala renuncia al càrrec i amb l’elecció de la Reina Jamilla com Sobirana de Naboo, la Corporació d’enginyers del palau Reial de Theed van decidir construir un nou transport per la nova reina.
Per desgràcia la nau serà destruïda quan atemptin contra la vida de Padmé a qui la Reina Jamilla deixa la nau per a desplaçar-se al Senat de Coruscant per una votació sobre la necessitat d’un exèrcit per la República.
Fa 39 metres de llargada, pot emmagatzemar 4 caces al seu interior en la seva construcció no va intervenir cap droide sinó que va ser construït per artesans.
En una època de canvis polítics a la República, els polítics no només havien de preocupar-se per la seguretat de país sinó també per la seva pròpia seguretat. Això ha sap molt bé la Senadora Padmé que s’ha convertit en la diana preferida dels separatistes.
Per aquesta raó el cos d’enginyers encarregats del manteniment de la flota reial de Naboo van construir a la Senadora un petit iot per aquells viatges en que fos necessari discreció. La nau estava dotada amb propulsors d’alta velocitat però amb baixa emissió energètica i un delicat disseny angular capaç d’escapar de diferents tipus de sistemes de detecció. La nau també tenia un potent generador d’escuts i una càpsula d’escapament.
Per molt que la naturalesa de Naboo i dels seus habitants sigui eminentment pacífica, no per això han renunciat a tenir una flota de caces de defensa en previsió de qualsevol atac.
Amb el seu color groc característic i un aspecte delicat els N-1 fighters són unes màquines de combat equipades amb un canó blaster doble i una llançadora de míssils de protons.
En les regions de l’Anell Exterior hi ha una gran afició pels esports d’alta velocitat com les carreres de vaines (Pod Racing). En aquestes carreres els vehicles poden arribar a velocitats de 800 quilometres per hora. Els vehicles estan formats per una petita cabina en forma precisament de vaina, d’aquí el seu nom que és arrossegada per uns potents motors a través de pistes plenes d’obstacles. Els motors s’uneixen a la cabina per uns cables de control i entre si per mitja d’una cadena d’energia ja que la fricció trencaria qualsevol altre material que s’usés. L’ensamblatge de totes les peces és molt dèbil el que les converteix en unes nau fràgils i en un esport molt perillós per aquells pilots que els practiquen.
Una de les escenes més espectaculars de l’Episodi I és precisament una carrera de vaines en la que participa Anakin amb un vehicle construït per ell mateix. Un homenatge en tota regla de George Lucas la carrera de quadrigues de Ben-Hur. La victòria en aquesta carrera li donarà la llibertat a Anakin, esclau fins llavors.
Vehicle submarí utilitzat pels gungan habitants d’Otoh Gunga en el planeta Naboo per desplaçar-se sota les aigües. D’aspecte orgànica amb un disseny que li dóna l’aparença d’una manta marina. Com impulsor compte amb un excel·lent sistema d’aspes en la part posterior. Té capacitat para transportar tres persones a més del pilot i del navegant.
A “L’amenaça fantasma” i durant la seva odissea a Naboo el jove Obi-Wan Kenobi i el seu mestre Qui-Gon Jinn van viatjar en un bongo amb l’ajuda del molest Jar Jar Binks per arribar a la ciutat capital de Theed.
La nau del Comte Dooku trenca els esquemes del que estàvem acostumats a veure. El que diferencia aquest vehicle de tants altres no és només la seva peculiar forma ovoide sinó la immensa vela que desplega des del interior de la seva estructura metàl·lica para impulsar-se.
Degut a la seva petita mida, el Solar Sailor només porta un passatger i un tripulant, normalment ocupat per un droide pilot de la sèrie FA-4.
Creat per enginyers de Sistemes Kuat per l’Ordre dels Jedi per ordre de la República, el Delta-7 Aethersprite és un caça d’alt nivell disseny per aprofitar al màxim les habilitats dels pilots Jedi.
La seva aparença triangular recorda als destructors de la clase Victory que vindrien més tard. La raó no és casual ja que totes dues naus són fruit del treball de Walex Blissex i dels enginyers de Kuat.
Pel seu petit tamany el Delta-7 Aethersprite no té hipervelocitat. Aquest problema es va solucionar amb la utilització d’un anell impulsador d’Industries TransGalMeg que li dóna al caça la capacitat para viatjar a la velocitat de la llum.
Molts cops en el disseny dels caces espaials s’ha de renunciar a certes característiques per reduir el pes, el cost o els requeriments energètics. Generalment, la primera víctima d’aquests compromisos és el la hipervelocitat, el que redueix la capacitat de la nau de viatjar a la velocitat de la llum.
Això es soluciona amb els anells de transport per l’hiperespai. Obi-Wan utilitza un en la seva nau Delta 7 durant la seva recerca del caçarecompenses Jango Fett en l’episodi II.
Les Sondes són un petits androides destinats a la recerca d’objectius i a l’espionatge de persones i llocs. El seu disseny senzill i versàtil es basa en un petit cos central al voltant del quan es col·loquen una sèrie de dispositius. Darth Maul envia diverses sondes pels deserts de Tatooine per trobar a Qui-Gon Jinn, Obi-Wan Kenobi i a la Reina Amidala, en l’episodi I. Zam Wesel envia també una sonda per atemptar contra la vida de Padmé en l’episodi II.